Els aliments
. LLEGUMS
Cigrons
Garbanzos
 

Els cigrons són uns llegums que pertanyen a la família de les Papilonàcies. Són originaris del sud-oest de Turquia, d'aquí van passar a la conca Mediterrània i Europa, després a Àfrica, Amèrica i Austràlia. Se sap, que es cultiven des de la prehistòria i que es consumien a l'antic Egipte, Grècia i Roma.
Els cigrons contenen moltes calories, fibra, hidrats de carboni (glúcids), proteïnes, greixos i cendres. No són aconsellables per a dietes per aprimar.
El cigró destaca entre els llegums tradicionals per la seva aportació d'hidrats de carboni d'absorció lenta, que proporcionen energia.

Varietats

Hi ha 40 espècies de cigrons i es classifiquen en 3 tipus: KABULI, DESHI i GULABI.
A Espanya hi ha 5 classes de cigrons procedents del tipus KABULI:
- Cigró català
- Cigró blanc o lletós
- Cigró Chama
- Cigró Pedrosillano
- Cigró venós andalús

Beneficis i propietats
És un aliment indispensable en una dieta sana i equilibrada. Aquí s'enumeren algunes de les seves propietats nutritives: els cigrons aporten hidrats de carboni complexos, d'absorció lenta. Són els més recomanables, ja que produeixen una assimilació gradual de la glucosa.
Això evita el desequilibri dels nivells de sucre en la sang i genera una
energia constant. Aporten gran quantitat de proteïnes però al mateix temps són molt pobres
en greixos saturats, per la qual cosa contribueixen a regular el colesterol. En combinar cigrons amb cereals (arròs, cuscús, etc.) la qualitat de les seves proteïnes millora.
Proporcionen notables quantitats de fibra, cosa que millora el trànsit intestinal i contribueix, a més, que l'absorció dels hidrats de carboni sigui encara més lenta.
Els cigrons aporten molts minerals, sobretot fòsfor, ferro i magnesi. Són especialment rics en vitamines B1, B6 i àcid fòlic. El cigró és un aliment apte per a tot tipus de persones, però en alguns casos el seu consum es fa més convenient.
L'aportació de carbohidrats i proteïnes el fan molt adequat per a estats d'astènia, nens, adolescents i persones que realitzen esforços físics, com els esportistes.
Pel seu elevat contingut en potassi i l'escassa presència de sodi, el cigró afavoreix la diüresi o excreció de l'orina. Això és beneficiós en casos d'hipertensió arterial, litiasi renal i quan es vol eliminar un excés d'àcid úric.
El cigró és bo per a l'estómac. Per la seva riquesa en fibra, també ajuda a les funcions de l'intestí, combatent el restrenyiment i els paràsits intestinals.
A causa del seu notable contingut en magnesi, fòsfor i vitamines del grup B, necessaris per al sistema nerviós i muscular, el cigró és adequat per afrontar situacions de tensió psicofísica i d'estrès.

Consum
El cigró ofereix moltes possibilitats a la cuina. Com llegum, permet la preparació de plats molt diversos i consistents, des d’olles i guisos d'hivern fins amanides d'estiu.
Al cigró se li atribueix l'inconvenient de provocar flatulències. Per evitar-les, una vegada cuits, és aconsellable triturar la pell dels cigrons alaborant un puré. Una altra forma d'afavorir la seva digestió és incorporar a l'aigua de cocció un tros d'alga kombu o bé alguna herba amb propietats
carminatives com la sàlvia, la farigola, el coriandre, la sajolida o el comí.

Valors nutricionals

Composició per 100 g de porció comestible
Kilocalories
  364
 Hidrats de carboni (g)
  60,65
 Fibra (g)
  17,4
Proteïnes
19,30
Greix
6,04
Provitamina A (mcg)
67 UI
Vitamina C (mg)
4,0
Vitamina E
0,82
Vitamina K
9,0
Sodi (mg)
24
Potassio (mg)
  875
 Magnesi (mg)
  115
 Calci (mg)
  105
Fòsfor (mg)
  6,24
Ferro (mg)
  6,24
Coure (mg)
  0,84
Zinc (mg)
3,43
mcg = microgramos


Cigronet de l'Alta Anoia Cigró d'Oristà

És un cigró menut, de pell molt llisa,
que augmenta fins a tres vegades el
seu volum durant la cocció, de sabor
delicat i textura untuosa, gens farinosa.
El seu cultiu es basa en tècniques
manuals. Les plantes creixen, fonamentalment,
entre març i juliol i la floració es produeix al
juny. Durant l’agost la planta madura i
s’asseca. Llavors es cullen les tavelles
manualment, una a una. Un cop realitzada
tota la collita, se separen les llavors
de les tavelles a cops de bastó i es
venten per a separar els cigrons de les
restes de tavelles. Finalment es recullen
i es trien manualment per acabar el
procés d'assecament.

Cultivat tradicionalment per al consum
domèstic a la vila osonenca d'Oristà,
aquesta varietat de cigró es caracteritza
visualment per la seva mida reduïda i
té una producció molt limitada.
Es tracta d'un cigró molt gustós i de
cocció ràpida, més petit que el cigró
habitual i amb pell molt fina.
Amb el Patrocini de: